Kenia 2007
EL FSM(1) de Nairobi se centra en las acciones de los movimientos civiles exigiendo respeto para homosexuales y acceso a la tierra para mujeres y hombres
por Carolina Barber, Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores
(1)“El Foro Social Mundial es un espacio abierto de encuentro para intensificar la reflexión, realizar un debate democrático de ideas, elaborar propuestas, establecer un libre intercambio de experiencias y articular acciones eficaces por parte de las entidades y los movimientos de la sociedad civil que se opongan al neoliberalismo y al dominio del mundo por el capital o por cualquier forma de imperialismo../”
[Carta de los Principios del FSM, primer punto]
El FSM nació para difundir la opinión del resto del mundo, “la otra opinión”, la de los excluidos que no comparten el pensamiento único que Davos genera desde hace 27 años. Nació en Porto Alegre con la voluntad de generar propuestas alternativas al sistema capitalista y para relacionar de manera harmónica las personas con su entorno, con los recursos naturales y el planeta.
Ya antes de que se celebrara la séptima edición en Kenia, algunos observadores internacionales cuestionaron que el país africano pudiera estar a la altura para acoger un evento de tales dimensiones. El interrogante creció cuando se conoció la negativa gubernamental de participar económicamente en el montaje de las infraestructuras para alojar a 150.000 personas, ubicarlos en un espacio de trabajo y desplazarlos por una ciudad en donde el transporte público (matatu) no es el medio que pueda asegurar un desplazamiento seguro y la llegada a destino.
A pesar de todo, los espacios habilitados para el encuentro, el Estadio Kasarani, fueron más que suficiente para desarrollar las más de 1000 reuniones convocadas y las 21 asambleas sectoriales durante los 4 días que duró el foro.
Por seguridad, el estadio estaba rodeado por el ejército, ejerciendo el control de entrada, salida y de movimiento de los participantes. Los servicios de restauración estaban a cargo de dos prestigiosos establecimientos africanos. Los patrocinadores de toda la organización eran importantes empresas y las tarifas de inscripción muy caras, pero sobretodo para los africanos, hasta el punto que la Asamblea de Movimientos Sociales recogió el malestar de los asistentes en sus actas expresándolo del siguiente modo: “Denunciamos las tendencias hacia la mercantilización, la privatización y la militarización del espacio del FSM. Centenares de nuestros hermanas y hermanos que nos dieron la bienvenida a Nairobi han sido excluidas/os debido a los altos costos de participación”.../...
Como consecuencia de las críticas emitidas el penúltimo día se abrieron las verjas del estadio, se repartió la comida de los establecimientos hoteleros y sé dió libre acceso al espacio del foro. La transformación del escenario del foro fue inmediata, la calle central se transvirtió en un mercado expositor de artesanía y alimentación que junto con la forma circular del estadio, y la multitud de estands de los participantes recordaba los paseos por la feria de norias, pero en esta ocasión de una noria con una diversidad infinita. El espacio cumplió las necesidades del encuentro y facilitó cualquier tipo de manifestación pública.
Las voces más escépticas y cuestionaban si el Foro podía, o no, modificar los indicadores de desarrollo humano o si esto modificará los 12 millones de niños huérfanos por causa del VIH/SIDA, siendo el África subsahariana la más afectada por la enfermedad ascendiendo a cerca de 27millones de personas afectadas.
Estas inquietantes cifras se derivan en parte por lo muy poco que se ha hecho por solucionar los terribles problemas del continente, teniendo en cuenta que la mayoría de ellos, y en general, están provocados por la geopolítica internacional.
El FSM fue recibido en África con escepticismo e incredulidad de que pudiera ser el motor de arranque de los movimientos sociales africanos, muy contradictorios entre sí por la pluralidad ideológica que los acoge y por los intereses que representan.
Conscientes de estas comparaciones los organizadores del FSM decidieron que el cuarto día se dedicara a la consolidación de acciones conjuntas y a las campañas e intentar contrarrestar la opinión más extendida de que todo son palabras. Se concluyó sin declaración conjunta y aplazando la cita anual del FSM para el 2009, para que las organizaciones puedan disponer de tiempo suficiente para elaborar sus propuestas y convoquen a la acción a la sociedad civil de sus comunidades. Para que no suceda lo que también se detectó en Kenia: la falta de resonancia del Foro en el propio país y la tendencia al aislamiento. Aislamiento que se intentó romper con las marchas a los barrios o eslams más pobres, como Kibera u otras iniciativas convocadas por los residentes de los barrios, sin tener en cuenta la organización del Foro, pero que no fueron suficientes.
En las sesiones en las que se habló del futuro del evento y se evaluaba ya la séptima edición se hizo hincapié en lo ya dicho: en falta de participación de las comunidades pobres, en la necesidad de un enfoque más preciso en los próximos años y una estrategia de prensa más elaborada para hacer llegar los mensajes al mundo exterior.
Sorprendió al movimiento feminista que los debates hicieran hincapié en la situación de las mujeres y los niños. Se reivindicó el acceso a la tierra y al agua, así como a una vivienda para los más pobres, es decir para mujeres y niños, y se reclamaron leyes que permitan a las mujeres tener tierras o bienes, así como se exigió el respeto a las personas con cualquier orientación sexual. En África sigue siendo motivo de prisión declararse homosexual. Estas reivindicaciones aportadas a los debates también se recogieron de otro modo por la Asamblea de Movimientos Sociales que denunció la participación en el Foro de asociaciones y personas contrarias al espíritu de los principios del FSM recogidos en la carta fundacional:”Estamos profundamente preocupados por la presencia de organizaciones que trabajan contra los derechos de las mujeres, sectores marginados y contra los derechos sexuales y la diversidad, en contradicción con la carta de los Principios del FSM”.
La opinión más generalizada y reconocida en los cinco continentes fue que el Foro es una gran innovación política tanto en su forma como en su contenido, y el que muchas veces se ponga en entredicho y así se manifieste es parte de su riqueza. Los resultados no son visibles pero son reales, sólo hay que recordar que en los años 90 ayudó a desestabilizar el consenso neoliberal, en el 1999 en la Conferencia de la organización Mundial del Comercio se demostró que hay alternativas viables y en la actualidad los presupuestos participativos son un tema de acuciante actualidad en cualquier gestión pública que se reconozca de izquierdas.
lunes, 14 de mayo de 2007
KÈNIA 2007. “Un altre món és possible”
per Carolina Barber periodista
El respecte a les persones i el dret a la terra per a dones i homes foren les reivindicacions que mes impactaren a la població Kenyana en la setena edició del Foro Social Mundial celebrat a Nairobi del 20 al 25 de gener sota el lema "la Lluita de les persones les alternatives de les persones"
La presència dels feminismes i dels moviments de la diversitat sexual van ser d'un gran impacte per la població africana que continua sent castigada, amb anys de presó, per manifestar la seva homosexualitat o qualsevol altra orientació sexual. Aquesta va ser la primera vegada que el moviment de Gays i lesbianes africà organitzava actes i feia la seva presentació pública en una carpa.
Les dones vingudes d'arreu del continent africà exigent més protecció per als nens i per a elles en les zones de conflictes bèlics, i una legislació que reconegui el seu dret a tenir propietats i bens, entre ells, per tenir accés a la terra.
L'Estadi Kasarani fou l'espai de treball per a les més de 1000 reunions, 21 assemblees sectorials i més de 1440 organitzacions d'arreu del món que varen assistir al Foro Social Mundial (FSM). En total vora 100.000 persones de les que la meitat eren de Kènia, una quarta part d'Àfrica i la resta d'Europa, Amèrica i Àsia.
Si bé el FSM ha estat qüestionat per que ha estat finançat i patrocinat per grans empreses, i l'exèrcit ha estat l'encarregat d'oferir la seguretat de l'estadi. El que més ha preocupat han estat les manifestacions en contra de l'avortament i la forta presència de moviments religiosos poc respectuosos i més a prop dels fonamentalismes que de la Carta de Principis que promulga el FSM en Porto Alegre. L'Assemblea de Movimients Socials ho ha denunciat i reclama un reglament intern per a que segons quin tipus d'organitzacions no puguin participar en el FSM.
Tot i així, ningú no qüestiona la importància d'aquesta convocatòria per aprofundir en la democràcia participativa i donar veu als exclosos del sistema capitalista re inventat cada any en Davos. Els moviments civils van ajudar a desestabilitzar el consens neoliberal en 1990 i en el 1999 es va crear una xarxa de front comú en contra de la globalització i la guerra. Els pressupostos participatius són una conseqüència directa de Porto Alegre i un tema present en qualsevol gestió pública que es qualifiqui d'esquerres.
El respecte a les persones i el dret a la terra per a dones i homes foren les reivindicacions que mes impactaren a la població Kenyana en la setena edició del Foro Social Mundial celebrat a Nairobi del 20 al 25 de gener sota el lema "la Lluita de les persones les alternatives de les persones"
La presència dels feminismes i dels moviments de la diversitat sexual van ser d'un gran impacte per la població africana que continua sent castigada, amb anys de presó, per manifestar la seva homosexualitat o qualsevol altra orientació sexual. Aquesta va ser la primera vegada que el moviment de Gays i lesbianes africà organitzava actes i feia la seva presentació pública en una carpa.
Les dones vingudes d'arreu del continent africà exigent més protecció per als nens i per a elles en les zones de conflictes bèlics, i una legislació que reconegui el seu dret a tenir propietats i bens, entre ells, per tenir accés a la terra.
L'Estadi Kasarani fou l'espai de treball per a les més de 1000 reunions, 21 assemblees sectorials i més de 1440 organitzacions d'arreu del món que varen assistir al Foro Social Mundial (FSM). En total vora 100.000 persones de les que la meitat eren de Kènia, una quarta part d'Àfrica i la resta d'Europa, Amèrica i Àsia.
Si bé el FSM ha estat qüestionat per que ha estat finançat i patrocinat per grans empreses, i l'exèrcit ha estat l'encarregat d'oferir la seguretat de l'estadi. El que més ha preocupat han estat les manifestacions en contra de l'avortament i la forta presència de moviments religiosos poc respectuosos i més a prop dels fonamentalismes que de la Carta de Principis que promulga el FSM en Porto Alegre. L'Assemblea de Movimients Socials ho ha denunciat i reclama un reglament intern per a que segons quin tipus d'organitzacions no puguin participar en el FSM.
Tot i així, ningú no qüestiona la importància d'aquesta convocatòria per aprofundir en la democràcia participativa i donar veu als exclosos del sistema capitalista re inventat cada any en Davos. Els moviments civils van ajudar a desestabilitzar el consens neoliberal en 1990 i en el 1999 es va crear una xarxa de front comú en contra de la globalització i la guerra. Els pressupostos participatius són una conseqüència directa de Porto Alegre i un tema present en qualsevol gestió pública que es qualifiqui d'esquerres.
El FSM posa l’atenció sobre les dones i el dret a la terra.
KÉNIA
El Fòrum Social Mundial (FSM) opta per una forma d'intervenció més local i menys multitudinària posposant-lo fins el 2009 per poder movilitzar a la societat civil
El FSM posa l’atenció sobre les dones i el dret a la terra
per Carolina Barber, febrer 2007
.
A Nairobi del 20 al 25 de gener s'ha posat de manifest que l'actuació dels ordres religiosos juntament amb la de les organitzacions no governamentals és allò que pal·lia la situació dels més pobres, per no dir de les més pobres, les dones, ja que la intervenció governamental és inexistent
De les set edicions del foro, potser hagi estat en aquesta on més temes s'han tractat tenint en compte a les dones, la seva situació i la seva importància: Des de les àrees de conflicte, on s'ha reclamat major protecció de la comunitat Internacional per a les dones, nenes i nens que hi viuen, fins a l'exigència de lleis que protegeixin els béns, entre ells la terra i les poques pertinences, perquè les dones puguin plantar cara a situacions de solitud, viduïtat i orfandat. Això sense deixar de costat, la denúncia de la pràctica ancestral de l'ablació i l'oposició a qualsevol guerra; la reivindicació dels drets reproductius, la sexualitat, la situació de la SIDA i el respete públic a la pròpia orientació sexual - en un país on l'homosexualitat està condemnada per llei amb anys de presó-AQUESTS han estat en síntesi els temes tractats des de moltes perspectives, àmbits i identitats.
“Un altre món és possible” és el lema que ha reunit a més de 60.000 persones a Kenya per exigir coses tan elementals com aigua i habitatge. En contrast amb la convocatòria de Davos, Nairobi no ha concentrat ni a famosos ni a mandataris, ni magnats, ni es va parlar de com produir per acumular més riquesa. A Àfrica s'han citat entitats i associacions civils per intercanviar els diferents punts de vista sobre el desenvolupament econòmic, la situació de la pobresa i l'extensió de la SIDA entre la població africana. A més, s'han mostrant els eslams i els barris més pobres de Nairobi amb les marxes d'inauguració i clausura, més de 12km caminant per comprovar com viuen els que no tenen i com acte de solidaritat amb els més de 1.000 milions de persones en el món que viuen en barraques.
El Foro Social va acabar amb l'exposició dels grans temes tractats en petites reunions i sense una declaració conjunta. Conscients que ha estat difícil l'edició africana per la falta de suport governamental i la falta d'infraestructures per a allotjar a tant participant. Es calcula que més de 35.000 van ser allotjats en cases particulars, per hospitalitat de les dones i homes kenians. Nosaltres les representants de l’ADPC i XIPICAT vam ser de les que vam conviure amb una família autòctona de l’ètnia lua. Caroline, Michael i els seus dos fills ens van acollir en el seu espai vital. La nostra amfitriona treballa a EQUALITY NOW, una ONG que estudia les conseqüències de l'ablació en les nenes, en el seu futur i mira d’evitar-ho. A més intenten explicar la importància que les mares i els pares facin testament per assegurar que les filles i els fills no es quedin abandonats, sense cap pertinença, en cas de defunció dels progenitors. És una organització que lluita per donar cobertura legal a la situació de dones que encara no han assolit els seus drets com a éssers humans, i són víctimes d’unes pràctiques que, no per tradicionals i antigues, són menys inhumanes i irracionals.
En la inscripció, la diferència de preu entre residents i estrangers feia preveure la polèmica i la qualificació de participants rics i pobres. Així va ser, els residents al final no van pagar inscripció per considerar les tarifes altíssimes per al nivell econòmic del país. I els periodistes d'alguns països europeus van amenaçar de no fer la cobertura informativa si se’ls exigia pagar la inscripció. Tot va quedar com una anècdota, però, el que si que va aixecar protesta i comentaris fou la incoherència que els catterings dels restaurants presents en l’espai del foro fossin dels hotels més luxosos de Nairobi i que tot el recinte estigués custodiat per l’exèrcit. Tot i això és positiu que el FSM s'hagi celebrat a Àfrica. En un país on les forces armades vetllen per la seguretat quotidiana i on no és recomanable caminar pels carrers sola a partir de les 20h. Una Àfrica que se sap poderosa, emergent i que compta amb les dones per iniciar un altre gir al camí recorregut fins ara. Només cal saber posar en pràctica conceptes com equitat, ciutadania, democracia y les reflexions de més de 21 assamblees temàtiques, totes elles cridant a l’acció.
El Fòrum Social Mundial (FSM) opta per una forma d'intervenció més local i menys multitudinària posposant-lo fins el 2009 per poder movilitzar a la societat civil
El FSM posa l’atenció sobre les dones i el dret a la terra
per Carolina Barber, febrer 2007
.
A Nairobi del 20 al 25 de gener s'ha posat de manifest que l'actuació dels ordres religiosos juntament amb la de les organitzacions no governamentals és allò que pal·lia la situació dels més pobres, per no dir de les més pobres, les dones, ja que la intervenció governamental és inexistent
De les set edicions del foro, potser hagi estat en aquesta on més temes s'han tractat tenint en compte a les dones, la seva situació i la seva importància: Des de les àrees de conflicte, on s'ha reclamat major protecció de la comunitat Internacional per a les dones, nenes i nens que hi viuen, fins a l'exigència de lleis que protegeixin els béns, entre ells la terra i les poques pertinences, perquè les dones puguin plantar cara a situacions de solitud, viduïtat i orfandat. Això sense deixar de costat, la denúncia de la pràctica ancestral de l'ablació i l'oposició a qualsevol guerra; la reivindicació dels drets reproductius, la sexualitat, la situació de la SIDA i el respete públic a la pròpia orientació sexual - en un país on l'homosexualitat està condemnada per llei amb anys de presó-AQUESTS han estat en síntesi els temes tractats des de moltes perspectives, àmbits i identitats.
“Un altre món és possible” és el lema que ha reunit a més de 60.000 persones a Kenya per exigir coses tan elementals com aigua i habitatge. En contrast amb la convocatòria de Davos, Nairobi no ha concentrat ni a famosos ni a mandataris, ni magnats, ni es va parlar de com produir per acumular més riquesa. A Àfrica s'han citat entitats i associacions civils per intercanviar els diferents punts de vista sobre el desenvolupament econòmic, la situació de la pobresa i l'extensió de la SIDA entre la població africana. A més, s'han mostrant els eslams i els barris més pobres de Nairobi amb les marxes d'inauguració i clausura, més de 12km caminant per comprovar com viuen els que no tenen i com acte de solidaritat amb els més de 1.000 milions de persones en el món que viuen en barraques.
El Foro Social va acabar amb l'exposició dels grans temes tractats en petites reunions i sense una declaració conjunta. Conscients que ha estat difícil l'edició africana per la falta de suport governamental i la falta d'infraestructures per a allotjar a tant participant. Es calcula que més de 35.000 van ser allotjats en cases particulars, per hospitalitat de les dones i homes kenians. Nosaltres les representants de l’ADPC i XIPICAT vam ser de les que vam conviure amb una família autòctona de l’ètnia lua. Caroline, Michael i els seus dos fills ens van acollir en el seu espai vital. La nostra amfitriona treballa a EQUALITY NOW, una ONG que estudia les conseqüències de l'ablació en les nenes, en el seu futur i mira d’evitar-ho. A més intenten explicar la importància que les mares i els pares facin testament per assegurar que les filles i els fills no es quedin abandonats, sense cap pertinença, en cas de defunció dels progenitors. És una organització que lluita per donar cobertura legal a la situació de dones que encara no han assolit els seus drets com a éssers humans, i són víctimes d’unes pràctiques que, no per tradicionals i antigues, són menys inhumanes i irracionals.
En la inscripció, la diferència de preu entre residents i estrangers feia preveure la polèmica i la qualificació de participants rics i pobres. Així va ser, els residents al final no van pagar inscripció per considerar les tarifes altíssimes per al nivell econòmic del país. I els periodistes d'alguns països europeus van amenaçar de no fer la cobertura informativa si se’ls exigia pagar la inscripció. Tot va quedar com una anècdota, però, el que si que va aixecar protesta i comentaris fou la incoherència que els catterings dels restaurants presents en l’espai del foro fossin dels hotels més luxosos de Nairobi i que tot el recinte estigués custodiat per l’exèrcit. Tot i això és positiu que el FSM s'hagi celebrat a Àfrica. En un país on les forces armades vetllen per la seguretat quotidiana i on no és recomanable caminar pels carrers sola a partir de les 20h. Una Àfrica que se sap poderosa, emergent i que compta amb les dones per iniciar un altre gir al camí recorregut fins ara. Només cal saber posar en pràctica conceptes com equitat, ciutadania, democracia y les reflexions de més de 21 assamblees temàtiques, totes elles cridant a l’acció.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
